jueves, 10 de mayo de 2007

Educació al tercer món: Menjar o ordinadors?



Hola a tothom! L'altre dia vaig llegir un article que no em va deixar indiferent. La fundació " One Laptop Per Child" (Un portàtil per a cada nen), va presentar a Barcelona un ordenador dissenyat per als més petits, (amb material no tòxic, lleuger...) i que tan sòls es distribueix als països del tercer món com Nigèria, Brasil o la Índia. Critiquen aquesta proposta d'incongruent ja què de que el serviran als nens els portàtils sinó tenen una escola o una persona que lis ensenye a usar-los?. No necessitarien menjar o roba abans que un portàtil molt bonic?


Aquest fet m'ha recordat un reportatge de CQC que es diu Cadena de Favors, i aconseguixen molts recursos per a una escola de Perú. A aquest vídeo podeu veure les roïnes condicions en la que nens molt petits reben la seua educació. Dins de l'aula, hi ha fins a una gallina! Us podeu imaginar... Però millor, veieu el reportatge, i em conteu. De què serviran els portàtils sense una escola digna?


2 comentarios:

Dani dijo...

Hola primor... Primer donar-los la capacitat d'èsse autosuficients... llevar-los de damunt totes les guerres i després...els ordinadors... Petonets..

Isa dijo...

Hola Dani, gràcies per la teua resposta, breu, concisa i consistent. Estic d'acord amb tu, no es tracta d'un problema de forma, sinò de fons. Aquesta qüestió em recorda una pel·lícula espanyola (crec que encara no s'ha estrenat) q es diu "Concursante". Conta la tragèdia d'un home que gana un premi milionari a la TV i acaba empenyant-se per mantindre la casa, el cotxe...tot el que ha adquirit! En lloc de fer-li un favor li fan un desgraciat... A vegades creure fer un bé és fer un mal...